L’exili a Amèrica.

Cal prestar una menció especial a l’exili dels catalans cap a les terres d’Amèrica del sud. El 1937 440 nens orfes de València i de Barcelona van ser refugiats a Mèxic, país amb més nombre de refugiats catalans a Amèrica. Ja en acabar la Guerra Civil, homes i dones van emigrar cap aquelles terres. Aquest moviment va tenir molta importància, ja que molt dels exiliats eren intel·lectuals i gent amb coneixements professionals. Mèxic va suposar un lloc molt hospitalari pels refugiats catalans, on van trobar feina, assessorament dins d’un nou país i una bona adaptació. A més a més, van poder continuar la seva vida política des d’allà amb total llibertat. Mèxic va tractar als refugiats com a iguals. Altres països sud-americans que també obriren les portes als exiliats van ser Veneçuela, Costa Rica i Cuba. (A la fotografia: famílies

senceres marxen a l'exili)

Alguns dels intel·lectuals exiliats a aquestes terres van ser: Pere Bosch i Guimpera, Lluís Nicolau d'Olwer, Josep Carner, Joaquim Xirau, Joan Roura i Parella i el músic Baltasar Samper. També hi van emigrar molts ex-presidents, científics... tots ells van poder desenvolupar els seus coneixements sense dificultats i, per part dels intel·lectuals, ampliar la seva obra; és més alguns van escriure allà les seves obres més importants.

Encara avui en dia trobem mexicans catalans o d’orígens català que viuen en aquestes terres.