Avel·lí Artís Gener (1912 - 2000)

Avel·lí Artís Gener va néixer a Barcelona el 1912. Narrador, periodista, escenògraf i pintor. Sovint escrivia sota el pseudònim de Tísner. Quan va esclatar la guerra civil s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà i, en acabar, fou empresonat a França des d’on emigrà amb la seva família a Mèxic. Va viure en aquest país vint-i-sis anys, durant els quals treballà com a dibuixant, publicista, pintor i escenògraf, i on coincidí amb altres escriptors catalans exiliats, sobretot amb Pere Calders, cunyat i gran amic seu. Les seves publicacions periòdiques i altres activitats que promogué a Mèxic, exerciren un fort impuls en la divulgació de la cultura catalana. L’any 1965 tornà a Barcelona i aviat s’integrà en la vida cultural i política. Va col·laborar en les campanyes de normalització lingüística del català i en congressos i associacions de la llengua catalana; contribuí a la literatura juvenil i féu de traductor. Mor l’any 2000, a Barcelona.

Obtingué, entre d’altres, el premi Prudenci Bertrana amb Prohibida l’evasió; el Sant Jordi, amb L’enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.Entre la seva obra destaquen, entre d'altres, Les dues funcions de circ (1966), Paraules d’Opòton el Vell (1968) i Prohibida l’evasió (1969), L’enquesta del canal 4 (1973), El Pla de la Calma (1974), Mèxic: una radiografia i un munt de diapositives (1981), Els gossos d'Acteó (1983), El boà taronja (1986) i els dos volums de memòries Viure i veure (1989-1990).

(Pere Calders,
gran amic
d'Avel·lí Artís)