Els darrers dies de la Catalunya Republicana. L’exili i els camps de concentració.

Després de la batalla de l’Ebre, 1938, la derrota de la Catalunya Republicana, que havia resistit a les tropes franquistes, era irremeiable. Aquesta batalla va ser molt significativa dins de la Guerra Civil, sent un dels enfrontaments més durs i amb més baixes: més de 20.000 morts entre els dos bàndols (republicans i nacionalistes). El 22 de setembre d’aquell mateix any, quan els internacionals que ja es retiraven, es va lliurar una última batalla. Però els republicans, encara no refets de la batalla de l’Ebre, van demostrar la seva feblesa davant les tropes franquistes i, degut a la seva falta d’organització interna, Catalunya va quedar sotmesa a la dictadura de Franco. Cap a mitjans de febrer de 1939, Catalunya ja es trobava totalment sota el domini dels nacionalistes. (A la fotografia: republicans recollint els cadàvers dels seus companys)

A causa de la situació política del moment molts republicans, liberals, etc., van haver d’exiliar-se cap a un camí ple de dificultats i incerteses sense saber si hi hauria un retorn a la seves terres d’origen; tot depenia del canvi en la situació política. Molts d’aquests exiliats eren intel·lectuals que, a causa de les seves obres, eren coneguts i perseguits pels seus ideals; moltes de les seves obres es van prohibir al públic per por a la difusió d’ideals contraris a la dictadura. Entre el 27 de gener i el 13 de febrer de 1939, aproximadament mig milió de persones van travessar la frontera amb França dirigint-se a un destí incert. Molts d’aquests exiliats després patiren la repressió en els camps d’extermini nazi. Alguns van exiliar-se a Amèrica, a l’antiga URSS i a Txecoslovàquia. A Gran Bretanya, els exiliats eren prèviament seleccionats segons el seu nivell intel·lectual (metges, experts en defensa civil, etc.). Degut al gran nombre d’exiliats a França, aquesta va veure crear camps d’allotjament pels refugiats, però esdevingueren veritables camps de concentració. Molts refugiats van trobar-hi la mort a causa de les malalties i de les privacions a les que estaven sotmesos. Els camps de concentració van acabar sent llocs d’aïllament social, de càstig i d’explotació. Un exemple: el camp de concentració de Colliure on les autoritats franceses hi destinaren uns 300-500 homes considerats perillosos o indisciplinats. Allà treballaven en condicions d’explotació, vivien en règim penitenciari i tenien diverses brigades de càstig.

Camp de concentració de Colliure