Aquesta novel·la va ser elaborada per Tísner, durant la seva estada a Mèxic. Va requerir un enorme treball de documentació històrica i antropològica. Ha estat considerada la seva obra mestra.
La història, narra la “descoberta” d’Amèrica, però en sentit invers. En aquest cas, són els asteques qui descobreixen Galícia a finals del s. XV. Tot i això, no es tracta tan sols d’una excel·lent paròdia temàtica i estilística que normalment se’n fa de les cròniques; sinó que es tracta més aviat, d’un text humorístic i irònic amb el qual parla de la situació catalana a través del poble mexicà.
En el relat, fa servir dos estils narratius molt relacionats per donar versemblança al relat i deixar marge a la ironia; un primer estil és el narrador editor, que és l’encarregat de traduir al català el text en “nàhuatl”, i que demana al lector occidental, que llegirà l’adaptació, la seva complicitat. En el segon estil, el protagonista es el vell asteca terrissaire Opòton. Aquest home va ser testimoni de la descoberta de la Península Ibèrica. De vell, decideix escriure aquests fets basant-se en els record. Per fer-lo creïble, tota la narració està plena de repeticions, arcaismes, elisions i dubtes que l’editor intenta aclarir amb notes a peu de pàgina o amb l’ús de parèntesis. Tot i això, a mesura que el relata avança la prosa millora.
L’autor, ens vol mostrar l’altra cara de la història a través del canvi de punt de vista narratiu: intenta explicar la vida i costums gallecs des del prisma de la cultura asteca. Això fa que aquestes tradicions, aquests costums, els mostri ridículs i absurds. D’aquesta manera, amb un estil irònic i sarcàstic, relativitza les veritats absolutes i condemna la imposició d’uns pobles sobre els altres.
Marisma de Lugo, Galícia, contrasta...
amb la tradició d'abans de la colonització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario